I aquest cop pel que més paciència té, pel qui aguanta des de fa cinc mesos tots els meus canvis d'humor, d'estat d'ànim i d'esperances. Perquè té tota la paciència del món, perquè gairebé sempre és al costat quan el necessito, perquè m'ha donat l'únic que necessitava quan més ho necessitava: una abraçada i una carícia. Perquè ha sabut callar i escoltar. Perquè m'ha fet costat.
I sobretot perquè m'ajuda a tornar a riure...
Perquè ningú es perfecte, perquè potser no tenim les paraules precises en els moments adequats. Perquè no podem estar sempre a tot arreu.
Però sabem qui hi ha i on quan ho necessitem. Perquè sabem a qui podem demanar què.
I sobretot perquè m'ajuda a tornar a riure...
Perquè ningú es perfecte, perquè potser no tenim les paraules precises en els moments adequats. Perquè no podem estar sempre a tot arreu.
Però sabem qui hi ha i on quan ho necessitem. Perquè sabem a qui podem demanar què.
"L'ésser humà no és bo ni dolent. Qui cregui en la seva bondat il·limitada veurà inevitablement tots els fets sota una llum de color de rosa i , a la fi, patirà una amarga decepeció. Qui cregui en l'altre extrem, acabarà convertit en un cínic, cec davant les moltes possiblitats de bondat en un mateix i en els altres."
Erich Fromm. Gesamtausgabe II. 1964
... pEtOnS ...
1 comentari:
ooooooooooooooooooooooo
que bonic cat! és que aquests homes que tenim al costat són el millor que hi ha,e! (de vegades no tant...jejejeje)
1 petonàs guapa!
Publica un comentari a l'entrada