... lluç ...

A l'estiu el Pol va grabar un programa de cuina de no recordo quina cadena. Va fer d'ajudant en una recepta de lluç amb romescu.
Mireu mireu

Lluç amb romescu from Cuina a bon preu on Vimeo.

... pEtOnS ...

... molt mes ...

Ja fa més d'un mes que es va inaugurar la botiga, i després el bloc. Però entre una cosa i l'altra no hi he dedicat cap post.

Així que avui el dedico a Molt Més. Perquè hi ha moltes ganes, moltes il·lusions i moltes propostes posades en un petit local de Sabadell; perquè tots els començaments són complicats però poc a poc tot s'anima. Perquè ja hi ha tallers concertats amb escoles, perquè ja hi ha un monogràfic mig programat, perquè ja estan disponibles tallers per grans i per petits, perquè el forn ja funciona sense parar, perquè els prestatges ja són plens de coses, perquè...

... només hi falta la vostra visita!

Així que si algú vol passar-hi ho trobareu a:

c/Torras i Bages, 12
Telèfon 93 725 96 31
info@moltmes.com

o podeu anar visitant el seu bloc
Properament tindran la web actualitzada...


... pEtOnS ...

... reobrint? ...

Gairebé dos mesos d'inactivitat... fa peneta ja tot això...

No he tingut ni temps ni ganes (bàsicament ganes, sí) de posar res al bloc. Però si em paro a pensar tampoc hi hagut res per explicar...

Després d'uns quants sotracs amunt i avall sembla que el camí ja es més pla. Així que tornem a rodar, a agafar la tònica i velocitat que portàvem fa un temps. A poc a poc diuen... i a veure si recuperem tot el què hem perdut pel camí.


La tardor fa dies que ha arribat, i gairebé sembla que l'hivern ja truqui a la porta. Ep! espera't... que encara falten dies.

Començament de curs realment estressat, angoixant i ple de problemes. Però també ple d'ajudes, d'abraçades, d'il·lusions, suport i totes les coses que es necessiten per saltar el bassal. Sembla que agafem les regnes... i per fi controlem la situació. M'agradarien més hores d'auxiliar... però vaja, alguna cosa és alguna cosa. Tinc sort d'aquest gran equip, i aquestes noies que amb tantes ganes ens ajudem quan estem baixes de força i que estem tirant tot això endavant! Gràcies.

L'aniversari... els 25. Bé... com qualsevol altre aniversari. Amb la família que hi ha, que és el que conta. Podria haver estat millor? per celebrar un quart de segle doncs sí... però això ja és impossible així que val més mirar què m'espera durant aquests 26... Estic contenta per haver rebut totes les felicitacions que vaig rebre; gràcies a tots, encara que no contestés cap sms.
Tampoc va ser un gran dia... estava de baixa dormint constantment.

Metges... analítica correcte... queden més visites! i amb una empenteta tornarem a agafar kilos i gana!

Sembla que tot es va arreglant. Però no cantem victòria, sempre hi ha un forat inesperat pel camí on el carro perd la roda. I segur que d'aquí poc me'n trobo algun (no pot ser un canvi bo tan de cop, segur que hi ha recaigudes). Però intentarem esquivar-lo o arreglar-lo el més ràpidament possible. Si el carro que portem no és el millor haurem de posar el màxim de ganes perquè ho sigui. Segur que pel camí em trobo coses genials.

I així doncs, amb una dòsi d'optimisme (cosa que feia temps que no trobava per enlloc... estava amagat) deixo una cançoneta d'enyorança i de tardor, per fer companyia.




Espero no tardar 2 mesos més... fins aviat!


... pEtOnS ...

... escapada ...

La setmana passada el Pol va venir a passar cinc dies a casa. Era la primera vegada que marxava de casa, tants dies i tant lluny!

Evidentment va tenir moments de tot, fins i tot d'enyorar-se enganxat a un polar de s mare, però en general s'ho va passar bé. O això va semblar.


Vam fer un teatre de titelles al complert, amb cortina i tot!


Vam anar un vespre al jardí a fer un gelat! I com li agradava que la gent li fes bromes!



Li va caure la seva primera dent! Quins nervis i quines emocions!


Vam anar d'excursió a veure el forat de la Bòfia i ens vam trobar amb un ramat d'ovelles que vam mirar atentament.


Moments de tot... llàgrimes, enrabiades, jugar sol (sol?), llegir, pintar, exigir, demanar, banyera, menjar... la qüestió que no volia marxar, però havia de tornar cap a casa! L'any que ve més...



Aquesta setmana havia de ser de relax preparant-me per la setmana que ve que comença setembre i per tan vuelta al cole. Tenia coses per fer, coses pensades... però a últim moment m'he decidit acompanyar el Jaume que se'n va al País Basc i a Astúries a fer visites per la feina... així que m'acoplo al cotxe i mentre ell treballa jo faré visites culturals (juasjuas)... vaia amb les decisions d'última hora eh!!

La feina del cole ja la farem la setmana vinent poc a poc... de moment tinc les idees al cap i això, amb aquest estiu, ja és molt.


... pEtOnS ...

... fred ...

Per refrescar-nos en dies de calor i xafogor... una de neu


Amb ganes de normalitat, d'està bé, d'una mica de rutina.

... pEtOnS ...

... records ...

Pel 60è aniversari del meu pare teníem pensat regalar-li un llibre amb la seva història i els seus records explicats per la mare, les filles, els gendres, etc.
Quan vam saber el diagnòstic i vam anar veient com anava tot vam decidir deixar el llibre per més endavant ja que semblava que l'estiguéssim despedint. Ja estava a mig fer... però vam pensar que un altre dia que no fos el seu aniversari, estaria millor.

Finalment no ha pogut haver un "més endavant" i ni tant sols haguéssim arribat a regalar-li el dia del seu aniversari.

Vam decidir que, tot i així, escriuríem els records que ja havíem redactat al bloc familiar. Així que us deixo l'enllaç dels dos articles.

El pare per les filles

El pare pels gendres

A més a més, el dia del tanatori van venir una pila de companys de feina de l'empresa amb la qual el pare tenia més relació dins la seva feina i vida d'autònom. Van venir tots, i el director, en nom de cada un d'ells, ens va lliurar una carta de comiat pel Jordi Benavides. Podeu mirar-la

... pEtOnS ...

... adéu ...

El passat dia 25 vaig perdre el meu pare.
Després d'un mes d'haver-li diagnosticat un càncer de pulmó amb metàstassi òssia, la malaltia li va guanyar el pols.

El pare, però, no es va rendir fins a l'últim moment. Tossut en posar-ho difícil i no deixar-se vènçer.

Encara fins els últims moments de la seva consciència feia broma. Però en algun moment va tancar els ulls i el seu cap ja no era conscient del seu entorn; el cos seguia lluitant contra tot el que podia intentant aconseguir estar "bé", però el seu cor es va cansar i va decidir que calia parar.

Després d'abraçades i plors tocava aguantar el cop i fer el cor fort. Ens esperaven dos dies difícils: tanatori, amics, familiars, incineració. I encara semblava que en qualsevol moment el pare entraria per la porta, amb la roba de treballar, brut i fumant el seu ducados. S'assentaria a la taula i deixaria anar alguna de les seves bromes. Però no...

No hem tingut gaires moments per trobar-lo a faltar i tots junts fem pinya per ajudar-nos, però som conscients del què hi ha... i del què ens espera. En qualsevol racó de la casa hi ha una imatge, un record o una anècdota.

Voldria poder explicar-li com ho hem portat tot. Segur que n'estaria orgullós i encara pensaria que hem fet massa. Un dia de vetlla (just perquè poguéssin venir els amics de la feina), amb el taüt tapat (perquè no era una mona de circ! era el meu pare...), amb la bandera republicana estesa a sobre (i que després posaríem dins del taüt a l'hora de la incineració), el recordatori am el Viatge a Ítaca, amb únicament quatre roses una per a cada una de nosaltres (la mare i les filles), perquè el pare no volia res més... i això només ho sabíem els que l'estimavem i el coneixíem.

Amics de totes bandes, gent amb qui no contaves, companys de feina... gent que va venir a plorar-lo amb nosaltres, a recordar-lo i enyorar-lo. Només m'hagués agradat que tota la família fos així... i no com ha estat. Perquè el meu pare es mereixia molt més i com a mínim un record, el respecte i la dignitat, després de deixar-nos amb només 59 anys.

El vam incinerar just el dia que hauria fet 60 anys. Va tancar el cicle perfectament. No va deixar res per acabar ni per fer; i tot i que marxava amb tota la pena per nosaltres, sabem que els últims dies deia que n'estava orgullós i que havia estat feliç. I això, és el més important.


Bon viatge cap a Ítaca, pare. Volia posar la cançó però no puc així que deixo l'enllaç al bloc familiar


... pEtOnS, sobretot pel pare ...

... relax ...

Amb calma.
Tardes fresques al balconet...


I...


- rovellons de juliol, increïble però cert -

... pEtOnS ...

... cansada ...

Amb ganes de descansar... d'acabar amb tot... amb ganes de dies càlids i tranquils com aquest.


I per acompanyar moments...




... pEtOnS ...