No he tingut ni temps ni ganes (bàsicament ganes, sí) de posar res al bloc. Però si em paro a pensar tampoc hi hagut res per explicar...
Després d'uns quants sotracs amunt i avall sembla que el camí ja es més pla. Així que tornem a rodar, a agafar la tònica i velocitat que portàvem fa un temps. A poc a poc diuen... i a veure si recuperem tot el què hem perdut pel camí.
La tardor fa dies que ha arribat, i gairebé sembla que l'hivern ja truqui a la porta. Ep! espera't... que encara falten dies.
Començament de curs realment estressat, angoixant i ple de problemes. Però també ple d'ajudes, d'abraçades, d'il·lusions, suport i totes les coses que es necessiten per saltar el bassal. Sembla que agafem les regnes... i per fi controlem la situació. M'agradarien més hores d'auxiliar... però vaja, alguna cosa és alguna cosa. Tinc sort d'aquest gran equip, i aquestes noies que amb tantes ganes ens ajudem quan estem baixes de força i que estem tirant tot això endavant! Gràcies.
L'aniversari... els 25. Bé... com qualsevol altre aniversari. Amb la família que hi ha, que és el que conta. Podria haver estat millor? per celebrar un quart de segle doncs sí... però això ja és impossible així que val més mirar què m'espera durant aquests 26... Estic contenta per haver rebut totes les felicitacions que vaig rebre; gràcies a tots, encara que no contestés cap sms.
Tampoc va ser un gran dia... estava de baixa dormint constantment.
Metges... analítica correcte... queden més visites! i amb una empenteta tornarem a agafar kilos i gana!
Sembla que tot es va arreglant. Però no cantem victòria, sempre hi ha un forat inesperat pel camí on el carro perd la roda. I segur que d'aquí poc me'n trobo algun (no pot ser un canvi bo tan de cop, segur que hi ha recaigudes). Però intentarem esquivar-lo o arreglar-lo el més ràpidament possible. Si el carro que portem no és el millor haurem de posar el màxim de ganes perquè ho sigui. Segur que pel camí em trobo coses genials.
I així doncs, amb una dòsi d'optimisme (cosa que feia temps que no trobava per enlloc... estava amagat) deixo una cançoneta d'enyorança i de tardor, per fer companyia.
Espero no tardar 2 mesos més... fins aviat!
... pEtOnS ...
Després d'uns quants sotracs amunt i avall sembla que el camí ja es més pla. Així que tornem a rodar, a agafar la tònica i velocitat que portàvem fa un temps. A poc a poc diuen... i a veure si recuperem tot el què hem perdut pel camí.
La tardor fa dies que ha arribat, i gairebé sembla que l'hivern ja truqui a la porta. Ep! espera't... que encara falten dies.
Començament de curs realment estressat, angoixant i ple de problemes. Però també ple d'ajudes, d'abraçades, d'il·lusions, suport i totes les coses que es necessiten per saltar el bassal. Sembla que agafem les regnes... i per fi controlem la situació. M'agradarien més hores d'auxiliar... però vaja, alguna cosa és alguna cosa. Tinc sort d'aquest gran equip, i aquestes noies que amb tantes ganes ens ajudem quan estem baixes de força i que estem tirant tot això endavant! Gràcies.
L'aniversari... els 25. Bé... com qualsevol altre aniversari. Amb la família que hi ha, que és el que conta. Podria haver estat millor? per celebrar un quart de segle doncs sí... però això ja és impossible així que val més mirar què m'espera durant aquests 26... Estic contenta per haver rebut totes les felicitacions que vaig rebre; gràcies a tots, encara que no contestés cap sms.
Tampoc va ser un gran dia... estava de baixa dormint constantment.
Metges... analítica correcte... queden més visites! i amb una empenteta tornarem a agafar kilos i gana!
Sembla que tot es va arreglant. Però no cantem victòria, sempre hi ha un forat inesperat pel camí on el carro perd la roda. I segur que d'aquí poc me'n trobo algun (no pot ser un canvi bo tan de cop, segur que hi ha recaigudes). Però intentarem esquivar-lo o arreglar-lo el més ràpidament possible. Si el carro que portem no és el millor haurem de posar el màxim de ganes perquè ho sigui. Segur que pel camí em trobo coses genials.
I així doncs, amb una dòsi d'optimisme (cosa que feia temps que no trobava per enlloc... estava amagat) deixo una cançoneta d'enyorança i de tardor, per fer companyia.
Espero no tardar 2 mesos més... fins aviat!
... pEtOnS ...
3 comentaris:
Així m'agrada, sempre cal mirar endavant, aturar-te en les coses bones i disfrutar-les... les dolentes... tenir-les en compte i deixar-les passar, no ens podem estancar... així que, ànims!
Quines ganes que tenia de sentir-te dir (llegir-te) tot això! la vida és xunga, però també molt bonica! i s'han d'anar combinant etapes!res és dolent per sempre ni res és perfecte per sempre!
1 petonàs enorme Cat! i endavant,e!
Ei! com m'agrada veure aquest toc de positivisme en el teu escrit....bien!S'ha de mirar endavant i gaudir de les coses bones que ens dóna la vida...fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada