Us animo a llegir-la i per un cop reflexionar-hi seriosament. Poseu-vos a la pell dels altres.
Les vacances dels mestres
Jordi Sedó / Sociolingüista i docent jsedo@xtec.cat
És freqüent, quan arriben aquestes dates, que hi hagi qui s'exclama de les vacances que tenim els docents. És cert: penso que no caldria que en tinguéssim tantes, sincerament. Amb un mes, ja n'hi hauria prou. Perquè ensenyar no és una heroïcitat.
ENSENYAR ÉS UNA FEINA QUE té avantatges i inconvenients com qualsevol altra. I hi ha docents victimistes que quan van a treballar sembla que vagin a fer una croada. No, no... Fer de professor és fer de professor. Com fer de taxista, de metge o d'escombriaire.
PERÒ LES NOSTRES VACANCES són un privilegi que sembla indignar tothom. Ara, també és un privilegi guanyar tants diners com guanyen, posem per cas, els dentistes o els esportistes d'elit i ningú no se n'exclama...! O que els taxistes puguin plegar de la feina quan els vingui bé o fer més hores si els convé; o treballar en una oficina sense que ningú t'atabali i amb aire condicionat; o en una fàbrica i, quan plegues, oblidar-te'n per complet fins l'endemà...
SÓN O NO SÓN PRIVILEGIS, tot això, també? Privilegis dels quals els docents no gaudim, perquè hem escollit la feina que hem escollit. Com tothom, que, podent haver-se fet mestre, va optar lliurement per fer-se dentista, o esportista d'elit, o taxista, o oficinista, o operari d'una fàbrica.
ARA, QUIN PRIVILEGI ÉS més gran? Això sí que entra en el terreny de la subjectivitat, però imagineu, tots els que treballeu d'esportistes d'elit, de dentistes, de taxistes, d'oficinistes o en una fàbrica, que tothom demanés que us canviessin les condicions de treball a canvi de no res!
PERQUÈ, A MÉS, QUINES SÓN les raons que s'addueixen perquè els mestres facin menys vacances? Doncs resulta que és perquè els pares no saben què fer-ne, de les criatures! Siguem seriosos, si us plau. Què som els docents? ¿Cangurs a sou o professionals de l'ensenyament? Dir que els docents hem de tenir menys vacances perquè entretinguem els fills és, simplement, insultant!
NATURALMENT, CAL ARBITRAR alguna mesura perquè els pares puguin anar a treballar tranquils durant les vacances escolars, però, amics, no hem de pensar pas en els professors, sinó en cangurs, esplais, monitors de natació, colònies o vés a saber què. Si això s'ha de sufragar amb càrrec a la despesa pública o no són figues d'un altre paner. Però els docents no cobrem per entretenir nens, sinó per educar-los. Què us havíeu pensat?
PERSONALMENT, NO NECESSITO tantes vacances i crec que són innecessàries, però tampoc no estaria disposat a cedir-les a canvi de no res perquè qualsevol modificació de les condicions de treball no pot ser a canvi de no res. És un dret elemental dels treballadors.
CREC QUE CALDRIA FER UN replantejament seriós de tot plegat i arribar a acords satisfactoris per a totes les parts, però, en cap cas, no acceptaria tasques similars a les d'un monitor d'esplai ni un augment de les hores lectives dels infants. I molt menys, a més de trenta graus de temperatura i sense aire condicionat!
AIXÍ COM, DES DE LA PART DOCENT, més d'una vegada s'han intentat emmascarar reivindicacions que són purament laborals amb suposades millores de la qualitat de l'ensenyament, també ens cal reconèixer que, des de la part de les famílies, s'intenta sovint emmascarar la demanda d'un calendari a la mesura dels adults amb el dubtós bé que representaria per als nens un augment de les hores de classe.
A tots els que considereu un privilegi les vacances penseu en posar-vos davant la classe, penseu en com ajudaríeu a nens de 3, 4 i 5 anys a començar a escriure i llegir, penseu en com seria plegar a les 5 de la tarda i anar-te'n a dormir a els 12 sense haver deixat de pensar en cap moment amb l'escola, els nens, la feina que s'ha de fer, aquella cosa que has d'acabar de preparar, la feina que s'ha d'acabar abans d'anar de colònies, els permisos d'alguns pares i mares que encara no t'han arribat, allò que veus que els interesa i que no tens temps d'explica-ls'hi, en aquell nen que has de pensar una altra manera per ajudar-lo a entendre el que estem fent, en els més petits que et necessiten tota l'estona al teu costat, en com passaràs els 3 dies de colònies amb un ull obert les 24 hores per si algun nen li passa alguna cosa, etc.
I no és qüestió de fer-se el victimista... totes les feines tenen les seves coses. Però tb podem considerar un privilegi les varies coses que en aquesta carta es poden llegir...
i per sobre de tot... per mi és un privilegi poder estar a l'escola, amb els nens i ensenyar-los, i passar tot el que passes a la feina (com tothom passa coses a la seva) i aguantar els comentaris de la gent que no ho valora. És un privilegi perquè m'encanta, o més ben dit, m'apassiona, la meva feina.
... pEtOnS ...
2 comentaris:
Estic d'acord amb aquesta descripció... a mitges...
Cert que cada feina té les seves coses i no tots ens dediquem al mateix primer per motivacions diferents (com en tots els casos a tothom li agraden i li motiven coses diferents) i segon per oportunitats o dit d'una altra manera tots sabem que no tothom pot arribar a ser el què anhela per diferents motius.
És cert que les vacances escolars són massa llargues, però ja no penso en la sort que tenen els professors i la mala sort que tenen els pares que no saben que fer-ne dels seus fills, sino en la pèrdua de rutina diària per part dels alumnes per no parlar de difuminació de continguts... durant 3 mesos!!!
Per altra banda imaginem que els nens només fecin vacances un mes i mig, posem de mig juliol a finals d'agost... TOTHOM voldria fer vacances a l'agost per poder anar de vances amb la familia... es giraria un altre problema que són els torns de vacances en empreses on no es tanca per vacances...
No sé, crec que és tot molt complicat...
I si, tot i el què us hagueu de sentir dir i tot i que sigui estressant el posar-te davant d'una classe de segons quines edats, penseu que teniu una de les millors feines que poden haver-hi, que és transmetre coneixement a futures generacions...
Penseu que hi ha moltes feines pitjors, com ara dependenta (i els que em coneixeu sabeu que parlo per experiència pròpia) en la que en una societat com l'actual en la que es perden les formes... et sents tractat de moltes maneres per les quals engegaries el client a la merda, però no ho fas perquè tu tens més educació que ells...
Puc assegurar que és dur, tot i que per altra banda també és gratificant el tracte amb la gent educada :)
bé, es precisament perquè crec que és una gran feina transmetre coneixements a les generacions futures, el motiu pel qual m sap greu que molta gent desvalori la feina que fem i tot l'entorn de l'educació en general. També ens sentim a dir de tot...
Tema vacances, potser sí, complicat... jo no dic si els nens han de fer un mes o no de classe (q x una banda si i x altres no) sinó que els mestres haurien de fer menys vacances... bé... nosé.
Publica un comentari a l'entrada