...l'origen segons els grecs...

He estat investigant els llibres de batxillerat de llatí i grec (entre d'altres). Tinc ganes de fer petits escrits sobre la vida a les dues gran civilitzacions grega i romana, els seus deus, mites, etc. Per això he recuperat els llibres d'una vella caixa... per refrescar la memòria i ajudar-me a escriure ja que sinó de ben segur que diria disbarats.
Al obrir els llibres, però, a part d'un munt de records de les estones interminables de classe, texts intraduibles i cinc declinacions odioses, m'he adonat que hi ha molt més per explicar del què recordava. Així que nosé molt bé per on començar.
Una mica la història, la família, la organització política, els espectacles... tot és tan interessant de conèixer!!
Finalment em decideixo... començaré amb l'origen de l'univers segons els grecs. Les seves creences i les maneres en com van sorgir els seus déus, els seus mites i, per tant, la seva mitologia. Recordo que un mite és una narració extraordinària (que marxa de fets reals) i que acostuma a parlar d'uns personatges excepcionals en temps llunyans.

L'origen del món: com va començar tot?

Hesíode, poeta grec, descriu l'origen de l'univers partint d'una massa uniforme anomenada Caos. Del Caos en van néixer Gea (la Terra, divinitat més venerada en tota l'antiguitat), el Tàrtar (situat al fons de la terra), Eros (el déu més bell), Éreb (tenebres infernals) i Nix (la Nit).

Gea va engendrà Urà (el Cel), Pontos (el Mar) i les muntanyes (seu de les nimfes).

Urà i Gea, al seu torn, van concebre els titans i titànides, que foren: Rea i Cronos (déu del temps), Oceàn i Tetis (déus del riu Oceàn que circumdava la terra) i també ciclops, gegants de 100 braços, etc.

Per altra banda, Nix i Éreb engendraren a Èter (atmòsfera) i Hemera (el Dia).

Es diu que Urà detestava els monstres i ciclops i que els tornava a empényer cap a dins de la seva mare de tal manera que Gea patia molt de dolor; cansada va donar una destral al seu fill Cronos perquè castrés el seu pare quan tornés a acoblar-la. Cronos així ho va fer i va tirar els testicles al mar; de les gotes de sang que havien caigut a terra en nesqueren les Erínies, els gegants i les Mèlies. Els genitals amputats i llençats al mar van arribar a la costa d'una illa on amb l'escuma que hi havia quedat en va néixer Afrodita, deesa de l'amor.

D'aquesta manera Cronos va ocupar el tron del món.

De la unió de Cronos amb la seva germana Rea en van néixer tres deeses i tres déus: Hera (protectora de la família), Hèstia (protectora de la llar) i Demèter (protectora de l'agricultura), i Posidó, Hares i Zeus.

Cronos havia sentit a dir que els seus fills el destronarien igual que ell havia fet amb el seu pare; per por de perdre el tro, explica el mite, va tancar els ciclops i gegants al Tàrtar i es menjava els seus fills així que neixien. Rea, però, va poder salvar a Zeus canviant-lo per una pedra embolicada que Cronos es va empassar sencera pensant que era el seu fill. Zeus va ser criat per Dicte (nimfa) en cova de Creta alletat per la cabra Amaltea. Els Curets (divinitats menors) colpejaven els escuts amb les llances perquè Cronos no sentís la veu del nen.

Quan Zeus fou adult alliberà els gegants i ciclops tancats al Tàrtar i els va armar amb llamps. Amb Metis van donar a Cronos un emètic perquè vomités els seus cinc germans. Va començar una guerra, que es coneix com a titanomàquia, de la qual Zeus en va sortir vençedor; Cronos va ser llençat a les profunditats del Tàrtar. Zeus va repartir el món equitativament de tal manera que Posidó fou el déu del mar, Hades del món dels morts, i per ell mateix es reservà el regne del Cel. La Terra i l'Olimp restaren llocs comuns.

El fet d'empresonar els titants va despertar una guerra entre Gea i Zeus. Gea, juntament amb Tàrtar, va engendrar el monstre Tifó que seria el gran enemic de Zeus; més tard va parir també una planta amb la qual els monstres esdevindrien immortals.

Per contra, Gea, també el va avisar que un fill seu li reamplaçaria el lloc de senyor dels déus; per això Zeus es va empassar la seva primera dona, Metis, i més tard va parir Atena pel cap, ja gran i armada (no fou mai nena). Hi ha altres versions de mite que no parlen de Metis ni del mal de cap terrible que va patir Zeus. (També hi ha molt per parlar d'Atena, en un altre post).

...................

Zeus es va casar amb altres deeses i dones i tingué moltes més aventures.

La història de la mitologia grega és llarga i densa. I complicada: com veieu tots es casen entre ells, etc.

El pròxim dia faré una petita explicació de Zeus i Hera. Hera fou l'esposa legítima i eterna de Zeus i va participar en el "judici de la poma d'or".

Això és tot....

Demà hi posaré fotos per fer-ho més amè!! Ara no en tinc ganes jejeje

... pEtOnS ...