... la feina ...

Preparant un blog dedicat a aprendre i conèixer més de la meva feina... he estat visitant altres mestres blogaires. Entre coses interessants i coses no tan interessants he trobat aquest text.

Fa temps el vaig rebre per mail... ara l'he retrobat i he pensat en penjar-lo aquí.

A tots els que dieu "ah" quan us diuen que algú és mestra d'educació infantil. (No Roger, no és cap indirecte ejejeje).

En saber que sóc mestra, la gent sol preguntar-me què ensenyo.
Quan explico que sóc tutora de nens i nenes de 3, 4 i 5 anys, generalment responen amb un "Ah!" tan ensopit que m’agradaria exclamar:

On sinó allà m’abraçaria un jovenet ben plantat i em diria que m’estima?

On més podria lligar llaços al cabell, ajustar cinturons, veure una desfilada de modes a diari i encara que sempre em vesteixi de la mateixa manera, sentir dir que el meu vestit és bonic?

On més podria guiar en l’escriptura de les primeres lletres una maneta que potser algun dia escrigui un llibre o un document important?

En quin altre lloc oblidaria les meves penes perquè he d’atendre tantes “discussions”, “cocos” i cors afligits?

On conservaria l’ànima jove, sinó en mig d’un grup l’atenció del qual és tan efímera que sempre he de tenir a mà una capsa de
sorpreses?

En quin altre lloc vessaria llàgrimes perquè cal donar per acabat un any de relacions felices?

Sóc una mestra d'Educació Infantil com moltes altres que sembren, perquè d'altres recullin.

Em sento gran treballant amb petits!

Cadascú veu important allò que és seu... així que qui no consideri important la feina de mestra, allà ell, però que ens deixi amb les nostres il·lusions. Segurement a nosaltres ens agrada la feina molt més que no pas a molts de vosaltres. No és només una feina, sinó també una vocació! Encara que molts mestres es troben davant la classe sense saber què hi fan ni tan sols agrada'ls-hi realment la feina.

... pEtOnS ...